Skip to main content

  XVIII TROBADA GEGANTERA A MONTBLANC

  "Festes de Sant Maties"   ·   18 de Maig de 2013

 

 

Aquest 2013, la Vila de Montblanc commemora els 850 anys de la seva fundació. L'any 1163, el rei Alfons I va lliurar a Pere Berenguer de Vilafranca la nova "Carta de Població". Així naixia Montblanc, el febrer de 1163.

 

Els Amics dels Gegants ens sumem a aquesta celebració, i a la vegada commemorem també els 5è aniversari dels gegants Els Veguers de Montblanc. Així doncs, la Trobada Gegantera de les Festes de Sant Maties de la Vila de Montblanc, que aquest any arriba a la seva 18a edició, volem dedicar-la extraordinàriament a una "Mostra de Gegants i Bestiari medieval de Catalunya".

 

Si vols veure les fotos de la Trobada, clica aquí.

 

 

"MOSTRA DE GEGANTS i BESTIARI MEDIEVAL DE CATALUNYA"

 

PROGRAMACIÓ. DISSABTE 18 DE MAIG

 

. A partir de les 5 de la tarda, a la Plaça de Sant Francesc,

Arribada de les colles i plantada de gegants i bestiari medieval.

 

. A 2/4 de 7 de la tarda, pels carrers del nucli antic,

Cercavila

 

. A 1/4 de 8, a la Plaça Major,

Entrada de lluïment de les colles...

Espectacle "El principi d'una gran vila, Montblanc 1163"

 

 

"EL PRINCIPI D'UNA GRAN VILA, MONTBLANC 1663"

 

L'espectacle ens remontarà 850 anys enrrera, situant-nos a l'any 1163: Pere Berenguer de Vilafranca rebia de mans del rei Alfons I la nova Carta de Població, així naixia la Vila de Montblanc. 

 

Al vell mig de la Plaça Major de la Vila de Montblanc, sota la porxada de la Casa Desclergue, viurem aquest moment històric, dins d'un guió escènic preparat per l'ocasió, en que els gegants prendran vida, i veurem enmig de l'espectacle tot un seguit de balls solmnes dels gegants i bestiari.

 

CONEIXEM ELS GEGANTS I BESTIARI QUE ENS ACOMPANYARAN...

 

LA SEU D'URGELL 

ELS GEGANTS VELLS, ABB AL-RAHMAN i CONSTANÇA DE CASTELLBÓ

Els gegants vells de La Seu d'Urgell, varen ser construïts l'any 1943 a la Casa Paquita de Barcelona. Actualment només surten per la seva Festa Major i en actes molt puntuals com serà en aquesta ocasió la seva visita a Montblanc.

Diu la llegenda que els vescomptes de Castellbó tenien una filla, que estava en edat de casar i rebutjava tot pretendent que se li declarés.

Un bon dia, les tropes musulmanes encapçalades pel cabdill Abb Al-Rahman, penetraren a les terres del vescomtat de Castellbó, provinents del sud de Catalunya, i amb l'objectiu de conquerir el territori per travessar la frontera cap a França.  La comitiva sol·licità permís per parlar amb el vescompte, durant aquesta trobada es va signar l'acord que autoritzava als musulmans la seva estada al territori, però no tenien cap autoritat sobre els súbdits cristians. Durant el banquet d'aquell vespre, el cabdill va conèixer la família vescomtal, quedant impregnat de la bellesa de la filla del vescomptat, na Constança.

Una de les nits d'estiu, va declarar-li el seu amor, i ella li respongué amb un bes, trobant-se des de llavors cada nit als jardins del castell. Passaren els dies i l'amor anava creixent fins que un dia la vescomptessa va descobrir el secret de la seva filla. Llavors el vescomte va trencar l'acord signat entre les dues comunitats i li va prohibir veure la seva filla. Quant la Constança es va assabentar, fugí vap al bosc amb el seu amat i mai més la van tornar a veure. Segons explica la llegenda, la jove parella es va treure la vida perque mai es podrien casar i així el seu amor perduraria per sempre.

El record d'aquesta parella encara es present avui entre els habitants de la Seu, i la recuperacó d'un antic ball, fa evident aquesta llegenda cada cop que els Gegants el ballen per la Festa Major.

 

S A B A D E L L 

ELS GEGANTS ROGER i ELISENDA

Els gegants de Sabadell, en Roger i l’Elisenda, varen ser construïts l’any 1956 a Barcelona.

Dissenyats per Alexandre Cirici Pellicer, dotant-los de contingut i simbologia. Aquests nous gegants van crear suspicàcies entre els sabadellencs, ja que no s’entenia aquesta construcció per part de l’Ajuntament.

Els nous gegants de Sabadell representen una parella de nobles luxosos de l’Edat Mitjana, època de la cristal·lització de les llibertats comunals.

Ell per nom Roger, característic dels herois del país, simbolitzant la defensa del dret. Ostenta el pergamí de les llibertats de la ciutat, amb barret coronat com li corresponia a Sabadell per ser ciutat reial. La geganta anomenada Elisenda, simbolitza la bellesa i la gràcia que no havien de faltar al costat del dret i la valentia per defensar-lo. Sosté a la mà una almorratxa amb perfum, simbolitzant la part agradable de la vida, i coronada per un basilisc vermell, símbol de la passió, lligat per una cadeneta, símbol de la virtut. El guarniment de pell natural que voleiava des de les seves espatlles, feu que es guanyés l’apel·latiu de la Pellaire de Sabadell.

Aquests gegants van costar un dineral per l’època, 120.000 pessetes.

Amb el pas dels anys van anar canviant rotundament la imatge, fins que es va recuperar l’original en motiu del seu cinquantè aniversari.

Actualment participen de les festivitats més solemnes de la ciutat, sortint en comptades ocasions de Sabadell. Serà extraordinària la presència a Montblanc, en aquesta Mostra que vol reviure amb esplandor la fundació de la Vila.

 

BADALONA - LA FARÀNDULA  

EL GEGANT RIGOLF DE SANT MARTÍ DE POIÀ

En Rigolf de Sant Martí de Poià representa un dels personatges més importants de Badalona durant l´Alta Edat Mitjana, juntament amb Guadamir de Canyet i Gotmar de Pomar. Aquest noble senyor feudal va viure durant el segle XII a la vila Poiano, que més endavant es va anomenar Mas de Sa Murtra i, posteriorment, ja en ple segle XV, es van instal·lar els monjos jerònims per fundar el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

En Rigolf de Poià es va casar amb Berenguera i van tenir quatre filles de noms Guavis, Blanca, Gibília i Agnès.

Va morir l´any 1291 “ab intestato” i sense hereu, i el 12 de juny del dit any es firmava l´escriptura de venda del Mas de la Murtra en la notaria de Pere March de Barcelona. Les venedores eren la vídua Berenguera i les seves quatre filles i la compradora fou Dona Margarida, muller de Ramon de Laceria, que va pagar 800 sous pel mas i llurs possessions.

Segons compta la llegenda, al llarg de la seva vida en Rigolf va acumular una suma important de monedes d´or que guardava dins d´un petit cofre. En morir, els seus descendents no van trobar el preuat tresor per enlloc i hom diu que encara avui s´amaga en algun indret de l´actual monestir, la qual cosa explicaria les constants incursions dels pirates al llarg de la història.

El gegant medieval està inspirat en les talles romàniques del Pirineu català i va ser construït pels artistes Sergi Herrera i Agustí Bragado del taller La Xamba, de Lleida. Fou estrenat el 7 de maig del 2005, en plena celebració del Badagegants de la ciutat de Badalona. Va ser apadrinat per la Colla de Geganters de Badalona i la geganta Ricardis de Sant Fruitós de Bages.

Participa activament a les festes de Badalona i molt excepcionalment surt fora de la ciutat. Tant sols ha viatjat fins a Vilafranca de Conflent, a la Catalunya Nord. I ara ho farà fins a la capital de la Vegueria de Montblanc, per fer honors a Pere Berenguer de Vilafranca i Arsenda en el seu 850è aniversari de la rebuda de la Carta de Població de 1163.

 

VALLS - UAF  

EL LLEÓ DE VALLS

L’orígen del bestiari el trobem relacionat amb l’època medieval. El Lleó simbolitza la força i el poder dins l’imaginari humà. El considerem el rei dels animals i el posem al nostre costat perqué amb la seva força custodii tot alló important.

Des de l’any 1583 una parella de lleons custodien l’escut de la ciutat de Valls al cantó de l’església de Sant Joan. Un d’aquests lleons es converteix ara en el Lleó de Valls i passa a formar part del seguici festiu, juntament amb el Drac, l’Ós, la Mulassa i l’Àliga.

El Lleó de Valls es caracteritza pel seu cos de llautó, cabellera d’aram, ulls d’esmalt i  faldó de pell. Fou  estrenat el 29 de gener del 2011, coincidint amb les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. Amb música de Francesc Bofarull i coreografia de Lluís Musté ofereix un ball solemne i elegant al costat de la resta de bestiari de la ciutat.

Els vallencs passaren a tenir les tres besties que simbolitzen el poder dins el bestiari de protocol. Primer fou l’Ós, rei del bosc. Després amb l’arribada de noves cultures arriba el Lleó, rei dels animals, l’església el relaciona amb sant Marc en forma d’animal mitologic dotat d’ales, i amb Samsó que el guanya en la lluita per demostrar la seva gran fortalesa. El poder el posa al seu costat coronat i amb to majestàtic o ajegut als peus de trons i altars o protegint edificis, escuts i banderes. I finalment arriba l’Àliga, reina de les aus i del cel. L’Esglesia la relaciona amb sant Joan i les ciutats se la fan seva com a símbol, quan arriba un visitant il·lustre l’Aliga ofereix el seu ball.

El Lleó de Valls extraordinàriament sortirà de la ciutat de Valls per estar present a la Vila de Montblanc, participant d’aquesta Mostra de Gegants i Bestiari Medieval.

 

MALGRAT DE MAR 

ELS GEGANTS VELLS, BERNAT ESTORNELL i EULÀLIA

Els gegants vells de Malgrat de Mar, a l’alt Maresme, foren presentats el 12 d’agost de 1990, obra de l’escultor Toni Mujal.

Aquests gegants no són una simple representació de sers imaginaris, sino que estan pensats per evocar dos personatges de la historia local, durant l’època medieval: el primer Batlle, Bernat Estornell i la seva esposa Eulàlia.

El senyor del Castell de Palafolls, Berenguer de Palafolls, a tres de les calendes d’octubre de 1336, cedia a aquest matrimoni el bastó de batlles de la vila de Malgrat i el seu terme.

Aquest càrrec passava de pares a fills, com ho demostrà que l’any 1561, dos cents vint-i-cinc anys després, encara trobem citat en Grau Estornell, Batlle natural del terme del Castell de Palafolls. La institució del Batlle ja la trobem pels volts de l’any mil, alguns grans propietaris o senyors feudals confiaven a batlles l’administració de llur patrimoni territorial.

En Bernat i l’Eulàlia són un clar intent de fidelitat històrica en la seva indumentària, però sobretot s’ha destacat que En Bernat porti el bastó, que encara avui és símbol d’autoritat, i la seva esposa un pergamí per a significar la credencial del seu càrrec.

Actualment aquests gegants surten en comptades ocasions de la seva població, d’ençà de l’arribada de la nova parella de gegants. Serà tot un honor poder rebre’ls a la Vila de Montblanc, gaudint del seu ball majestuós dins l’espectacle “El principi d’una gran Vila, Montblanc 1163”.

 

A L P 

ELS GEGANTS PERE GUIFRÉ i NEUS EMMA

Els gegants d’Alp, a la comarca de la Cerdanya, varen ser construïts l’any 2000 per l’escultor Toni Mujal de Cardona, inspirats per uns personatges reals vinculats amb la historia d’Alp i el Pirineu gironí.

Els gegants són la imatge de Pere Guifrè i Neus Emma, compartint aquesta parella entre el pare Guifrè el Pelós i la seva filla Emma. Habillats amb la vestimenta de l’època, ell aquest cavaller armat amb els escuts dels diferents comptats; i ella, la doncella pura i bella.

Guifré el Pelós, compte de la Cerdanya entre d’altres, va fer una llarga estancia a la población d’Alp, juntament amb la seva filla Emma. En aquells temps d’estada a la comarca, la jove Emma es va enamorar d’un cabdill àrab que també feia estada a la zona. El seu pare Guifré no volia sentir a parlar d’aquest enamorament i decidí partir cap a Sant Joan de les Abadesses, per treure-li del cap aquest cabdill, i a partir d’aquí fou quan Emma va esdevenir la primera abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Aquesta vinculació histórica amb l’època medieval els portarà aquest any des de la Cerdanya fins a la Ducal Vila de Montblanc, per formar part d’aquesta Mostra de Gegants i Bestiari medieval de Catalunya, i especialment per poder veure el seu ball propi dins de l’espectacle que es viurà al bell mig de la Plaça Major de Montblanc.

 

VALLS - LA PESSIGOLLA  

ELS GEGANTS PERE DE LUSIGNAN i ELIONOR DE XIPRE

L’associació cultural vallenca de “La Pessigolla” va recuperar  l’any 2011 uns gegants que prenien la simbología histórica de dos personantges del passat de la ciutat de Valls.

Elionor Maria d'Aragó era filla del matrimoni de l’infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix. Era néta, per la banda paterna, del rei Jaume II i de la reina Blanca d’Anjou, i per la banda materna ho era de Gastó I, senyor de Foix, de Castellbò i de Bearn. La muller d’aquest, Joana de Foix, pertanyia a la casa reial de França. Així mateix, era cosina germana del rei Pere III el Cerimoniós.

Va nàixer, quasi amb seguretat, al castell de Falset, centre neuràlgic del comtat de Prades, cap el 1333. Elionor es va casar molt jove, el 1353; la seva unió formarà part de la política matrimonial d’establir lligams dinàstics amb estats del Mediterrani. Aquest matrimoni amb l’hereu del reialme de Xipre, Pere de Lusignan, comte de Trípoli, garantia l’expansió comercial catalana cap a l’Orient.

La reina Elionor va establir part de la seva vida a la ciutat de Valls, concretament al Castell situat al Pati, del qual la llegenda conta que va enterrar-hi un tresor en aquest castell.

Regals que la reina va fer a la ciutat de Valls, podem esmentar: el carrer de la Cort, l'Àliga, el reliquiari de Santa Úrsula, la faixa de l'escut de Valls, l'Espina Santa i la Torratxa.

En aquesta mostra de gegants i bestiari medieval de Catalunya, la reina Elionor i el seu espòs Pere Lusignan visitaran als Veguers de Montblanc.

 

T E I À 

ELS GEGANTS PERE NOGUERA i ELIONOR

Els gegants de Teià, de la comarca del Maresme, varen ser estrenats el 9 de novembre de 1986 i construïts per Manel Casserres de Solsona.

Els gegants representen una part de la història de la població, prenent vida dels personantges Pere Noguera i la seva esposa Elionor.

Pere Noguera, fou un pagès de principis del segle XVI, que vivia a Can Noguera de la Torre i estava casat amb Elionor.Pere Noguera, el situem com a propietari de Can Pujades, actualment seu de Club de Tennis Barcelona – Teià , a través dels fogatges (cens de contribuents propis de la Corona d’Aragó), de 1515 i 1553.Fou el responsable de la gran tasca de que Teià passés de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna,  juntament amb set teianencs més varen anar a la Cort de Salamanca per obtenir de la mà del rei Ferran el Catòlic, els Privilegis de Teià,  aquests fets esdevingueren el 1505, quedant establerta l’entitat municipal del poble, essent Pere Noguera el primer Alcalde de Teià.

El cognom Noguera ja el trobem documentat a l’any 1325 en un testament que va signar Francesca Noguera, vídua de Pera Noguera i que es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons del Marqués de Castellvell.

Normalment els pobles donen nom als seus gegants en record d’un fet o d’un personatge destacat de la seva pròpia història, ja que en el futur el nom dels gegants esdevé un nou signe d’identitat del poble.

En aquesta mostra de gegants i bestiari medieval de Catalunya, Pere Noguera i Elionor visitaran als Veguers de Montblanc, fent-los honor amb el seu ball protocolari.

 

CASTELLTERÇOL 

ELS GEGANTS TALLAFERRO i GRISELDA

El 28 d´agost del 1954, pòrtic de la Festa Major de Castellterçol, l´Ajuntament donà la benvinguda a la parella de gegants i l’estol de nans.

Els gegants de Castellterçol, en Tallaferro i la Griselda, personifiquen la muntanya catalana. Estan inspirats en els avantpassats nostres, com les Verges prudents i les Majestats romàniques. Aquests personatges representen l´època en què el nostre país va ser fundat. En ells es veu la personificació de la força i de la gràcia. La força duu els colors del paisatge, de la terra. Els seus atributs son l´espasa i la llei, significant que nómes en la llei ha de descansar la força. La gràcia es vesteix dels colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i un mantell com un núvol. És la princesa dels contes, amb "vestit de sol i lluna". Duu l´almorratxa, perquè la gràcia és allò que perfuma la vida.

El Sr. Marià Closa i Mainou, que ja havia costejat el nou rellotge del campanar, s´oferí a pagar-los. El Sr. Joan Sagalés juntament amb els Srs. Ramon Espelt i Prudenci Ribó (batlle del moment) iniciaren els tràmits per a la seva construcció. Els gegants i nans foren encarregats a Alexandre Cirici, de reconeguda vàlua internacional. Els caps, auntèntiques peces d´escultura foren realitzats per l´artista Rius-Serra, i el conjunt general de la seva construcció per la prestigiosa entitat barcelonesa ZEN.

Acompanyats sempre dels nans, que simbolitzen personantges reals, que podem aparellar en tres grups: els ètics, l’Enamorat i el Colèric; els estètics, el Concupiscent o viciós i el Poeta Jaume Pocas; i els dialèctics, el Sofista Unamuno i el Savi Eugeni d’Ors.

Tenen un ball molt solemne que ofereixen cada any per la Festa Major de Castellterçol, interpretat pels gegants i nans al so de la cobla,  la sardana “Els Gegants de Castellterçol”. Coma fet extraordinari, tindrem l’honor de veure’l al bell mig de la Plaça Major de Montblanc.

 

VALLS - UAF  

LA MULASSA DE VALLS

La primera notícia en què apareix la Mulassa a Valls és al segle XVI, ja que se sap que va anar a rebre el rei castellà Felip II a Barcelona.  L'última figura de la Mulassa que es coneix abans de la recuperació va ser construida al segle XIX. Era, segons les referències que se'n conserven, una plataforma de fusta coberta de roba que estirava el coll per aconseguir recollir menjar a través de la boca.  Sortia a la professó de Corpus com a integrant de l'escena del naixement de Jesús, juntament amb el Bou.

L'actual Mulassa data de 1987, i va ser recuperada per l'entitat vallenca Unió Anelles de la Flama, essent la Mulassa més gran de  Catalunya.

La mulassa és un element bàsic del bestiari popular de Valls. Està feta de cartró, fibra de vidre i ferro, i encara que no ho sembli, només pesa 160 kg, que porten 4 persones per dintre. Fou construïda per un equip de vallencs sota la dirección de Lluís Musté o Francesc Bofarull. Acostuma a sortir el dia de Sant Joan, per la Candela i per la Festa de la Calçotada, encara que també actua altres dies i fora de Valls.

La seva entranyable música, que tots els vallencs coneixen, la va escriure Francesc Bofarull, el mateix any que va ser construida.

La Mulassa de Valls ha sofert una revalorització molt forta en l’ànimpopular i ha arribat a tenir un èxit important al poble. No hi ha cap més figura del seguici vallenc que tingui una personalitat pròpia tan marcada com la Mulassa. Al seu pas en cercaviles o després de ballar, s’ha caracteritzat el crit que algú pregunta: “La Mulassa és?”, i tothom respon “Guapa, guapa, guapa”.

Obrint la Mostra de Gegants i Bestiari medieval, el proper 18 de maig estarà present pels carrers i places de la Vila de Montblanc.

 

SANT FRUITÓS DE BAGES  

ELS GEGANTS SALA i RICARDIS, ELS GEGANTONS ISARN i AIGÓ

La família dels Gegants de Sant Fruitós de Bages la integren els Gegants Sala i Ricardis, i els fills Isarn i Aigó.

Els gegants varen ser estrenats l’any 1999 i uns anys després el 2003 els gegantons, però tots quatre es remunten al passat històric i medieval de la població. Concretament, Sala i Ricardis són els nobles fundadors del monestir de Sant Benet de Bages.

Els petits, Isarn i Aigó, representen dos dels quatre fills que varen tenir el matrimoni.

El monestir de Sant Benet de Bages és un dels més interessants del país, fundat el 960 a iniciativa dels esposos Sala, de la família dels vescomtes de Conflent, i Ricardis, dama osonenca, vídua del vescomte de Bas, que el dotaren econòmicament i el feren alçar en una de les seves propietats. Sala era veguer i castlà dels comtes de Barcelona, Osona-Manresa i Girona. Una obra que no va veure acabar, continuant l'obra dos dels seus fills, Isarn i Unifred.

Des del cor de Catalunya, excepcionament podrem veure a Montblanc tota la família de Sant Fruitós de Bages, que formaran part de l’espectacle “El principi d’una gran vila, Montblanc 1163”.

 

FIGUEROLA DEL CAMP  

ELS GEGANTS REI MORROT i REINA MIXARDA

Avui us mostrem una altra parella de gegants que serà present a la Mostra de Gegants i Bestiari Medieval de Catalunya, el proper 18 de maig a Montblanc. Es tracta dels gegants de Figuerola del Camp, de la comarca veïna de l’Alt Camp.

Els gegants de Figuerola del Camp representen dos reis, el màxim poder civil. El gegant, amb el ceptre, atorga la benedicció i l’autoritat sobirana sobre el poble. La geganta, amb ram de flors, dóna la nota femenina i dolça al conjunt.

El nom dels gegants té una forta càrrega simbòlica per tots els figuerolins, ja que són dos noms populars, fruit del gran pes de la natura i del passat medieval de la vila. El gegant porta el nom de «El rei Morrot», en relació al Tossal Gros, una de les muntanyes més altes de Figuerola, coneguda popularment com “El Morrot’’. La geganta és coneguda com a «La reina Mixarda», en homenatge a la torre de guaita medieval, situada al sud del terme del municipi.

Ens fa especial il·lusió poder comptar amb la seva presència, ja que hem de tindre en compte que fa més d’una dècada que aquests gegants no surten del seu poble, i només es poden veure una vegada a l’any, per la Festa Major de Sant Jaume del municipi.

 

EL CATLLAR  

ELS GEGANTS DALMAU DE QUERALT i ELIONOR DE PALLARS

El 26 d’agost de 2006, el Catllar donà la benvinguda a Dalmau de Queralt i Elionor de Pallars, les noves figures que s’afegiren al Nicasi i la Joana, els antics gegants de la població.

Els nous gegants representen dos personatges històrics lligats a l’origen de la formació de la vila.

Elionor de Pallars, senyora del Catllar, va néixer l’any 1430. Casada amb Joao Vaz de Almada, compte d'Avranxes, un fidel al partit de la terra per la seva relació personal amb Pere de Portugal, i Elionor de Pallars donava suport a Joan II,aixó li va representar que no va poder cobrar una quantiat de 1.125 florins que la seva mare li havia fet donació, diposinat-los a la taula de diposits de Barcelona. Aquesta situació originà un llarg plet que fou resolt favorablament per Elionor de Pallars en una sentencia  dictada a Vic el 4 de març de 1466.

Després d’una agitada vida emocional i social, el 6 d’agost de 1481, sense fills, amb un matrimoni difícil i amb molts deutes, va donar la baronia del Catllar al seu parent Dalmau I de Queralt, baró de Santa Coloma. Per aquest motiu els gegants duen escuts diferents: Dalmau du al pit el blasó dels Queralt, mentre que l’Elionor porta l’escut del Catllar a la part inferior posterior del vestit i el document de la baronia a la mà esquerra.

En aquesta ocasió, els veurem passejar pels carrers i places de la vila de Montblanc, formant part d’aquesta extensa presencia de gegants i bestiari medieval d’arreu de Catalunya.

 

F A L S E T  

ELS GEGANTS ANTONI i CÀNDIDA

Des de la capital de Priorat, ens visitaran els gegants reis de Falset. Van néixer l’any 1955, gràcies a uns quants falsetans que vivien a Barcelona encapçalats pe...l senyor Josep Campas en aquells moment propietari de les manufactures Falbar. Feien lotería de Nadal, cada butlleta costava 5 pessetes i amb una de les 5 pessetes van encarregar el dos gegants al taller el Ingenio. Els primers vestits els va pagar l’ajuntament de Falset i van sortir per 6.000 pessetes en aquell temps.

Els primers temps dels gegants, no tenien nom, però la gent els va anar anomenant com el rei i la reina o gegants nous degut a l‘existencia anterior de gegants a la vila. Fou però l’any 1990, que es va decidir oficiar el seu bateig, apadrinats pels gegants de Gandesa Gori i Fontcalda, la colla va decidir que tenien de tenir un nom. Per al gegant va ser Antoni i per la geganta va se Candia, en motiu dels patrons de Falset.

Els gegants de Falset ballen pels carrers i places de la seva localitat al so de la Banda de música Vila de Falset. El seus balls són molt característics, sobretot quan els gegants ballaven com si fossin una parella humana de ball, agafats.

Des de segles ençà, amos i senyors del Castell de Falset, sortiran fins a la Vila medieval de Montblanc, i tornaran a ballar el “Valset dels Gegants de Falset”, després d'anys sense oferir-lo, i que sens dubte serà tot un honor la seva recuperació coincideixi amb la “Mostra de Gegants i Bestiari Medieval” que acollirem a Montblanc aquest any.
 

 

V A L L M O L L  

ELS GEGANTS GUILLEM i ROSER

Els gegants de Vallmoll, són la representació dels antics barons de la vila de Vallmoll. Estrenats l'any 2010 i coneguts amb els noms de Guillem i Roser.

Ells ostenten el poder sobre la vila i per tota la baronia, resident al castell que corona el turó més al nord de la població de Vallmoll.

Ell porta a la mà l'antic bastó senyorial de la vila, com a símbol de poder. I ella, com les dames d'aquella època porta unes flors i un mocador, símbol de l'elegància que li pertocava.

Vallmoll és un dels pobles més grans de la comarca de l’Alt Camp, després de Valls, Alcover i el Pla de Santa Maria. Fins l’any 1716 va formar part de la Vegueria de Tarragona, passant a formar part aquell any del Corregiment de Tarragona, fins el 1833.

Aquesta representació històrica, que els vincula amb el passat medieval, els portarà fins a la Vila de Montblanc per prendre part d'aquesta mostra que vol recrear la fundació de Montblanc, ara fa 850 anys.
 

 

TARRAGONA - PLAÇA SANT MIQUEL   

ELS GEGANTS RAMON BERENGUER IV i PERONELLA D'ARAGÓ

Els gegants de la Plaça Sant Miquel de Tarragona, secció que pertany a la colla de la Mulassa de Tarragona, representen al rei Ramon Berenguer IV i la seva esposa Peronella d’Aragó.

Ramon Berenguer IV fou comte de Barcelona i príncep d'Aragó. Va néixer el 1113 i va morir el 1162, al Piemont italià. El seu matrimoni amb la princesa Peronella, quan encara era una nena, va significar la unió del regne d'Aragó amb la casa comtal de Barcelona. Ramon Berenguer IV no va ser rei d'Aragó, però sí que ho va ser el seu fill Alfons, conegut com Alfons I el Cast, que va heretar gran part dels seus dominis. Va ampliar els territoris del casal de Barcelona en prendre als musulmans a Tortosa, el 1148, i Lleida i Fraga, el 1149. El 1151 va signar amb Castella el tractat de Tudellén, segons el qual Ramon Berenguer i els seus successors tenien el dret de conquesta sobre les terres de València i Múrcia. La seva política d'aliances matrimonials el va dur a tenir influència en terres i comtats ultrapirinencs. Per tal de frenar les pretensions de domini sobre Provença de Frederic I Barba-roja, va anar a entrevistar's-hi a Itàlia, on va morir el 6 d'agost de 1162. Està enterrat al monestir de Poblet.

Així doncs, la història d’aquesta gegants està estretament lligada amb els Veguers de Montblanc, ja que el fill d’aquest matrimoni fou el rei Alfons I, qui concedí la Carta de Població de 1163 a Pere Berenguer de Vilafranca, ordenat-li la creació d’una plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida, naixent així el febrero d’aquell any l’actual Vila de Montblanc.

 

DOSRIUS   

ELS GEGANTS FELIP DE DOSRIUS i BLANQUETA DE L'ARQUELLS

Des de la comarca del Maresme, us presentem els darrers convidats de fora Vila que ens acompanyaran el proper 18 de maig a Montblanc, participant de la “Mostra de Gegants i Bestiari medieval de Catalunya”, són els gegants de Dosrius.

Aquesta parella de senyors de l’edat mitjana, ben plantats i cerimonials, són els amos de l’antic castell de Dosrius, en Felip i Blanqueta d’Arquells.

El castell de Dosrius apareix documentat el 1114 com a castell de "Duos Rivos" i el 1128 com a "Duorum Rivium". Era un castell termenat que a mitjan segle XI es repartí les terres de l'efímer castell de Sant Vicenç de Montalt amb el castell de Mataró i passà, el 1114, sota la jurisdicció del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres. N'era feudatària per aquest castell, que comprenia entre les seves terres Canyamars però no el Far, la família cognomenada "Dosrius", que el 1277 passà per matrimoni als Cartellà.

Aquests gegants daten de l’any 1990, i són obra del mestre Fajaula de Sant Joan de les Abadesses.

 

 

M O N T B L A N C   

EL  DRAC  PETIT

Montblanc és una Vila amb un important nombre d’elements del bestiari festiu català, que formen part del Seguici Popular de la Vila.

L’any 1981 es va recuperar la Mulassa, l’Àliga i el Drac, existents ja durant l’època medieval.

Anys més tard, en motiu del 25è aniversari d’aquesta recuperació, l’any 2006, surgeix la Colla Petita que presenta l’Aligot i el primer Drac Petit.

Des de temps immemorials, la figura del drac ha representat el més baix instint, el mal escampat fora muralles, tant temut per la població de la vila. Diuen que aquesta bèstia ferotge assolava els voltants de Montblanc, un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, treure foc, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny, amb les seves alenades, enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els que el respiraven.

En aquest mostra de gegants i bestiari medieval, el bestiari montblanquí estarà representat pel Drac Petit, aquest estrenat per les Festes de Sant Maties de l’any 2008, el mateix any que la presentación dels Veguers de Montblanc

 

ELS  GRUPS  DE  MÚSICA

Montblanc té un ampli ventall de grups musicals que formen part del Seguici Popular de la Vila, i que tots ells estaran presents a la “Mostra de Gegants i Bestiari Medieval de Catalunya” d’aquest proper 18 de maig.

Els Grallers de Montblanc, amb dècades d’existència a la Vila, ha passat de generació en generació, és el grup que acompanya a l’Àliga i el Drac.

Els Grallers dels “Amics dels Gegants”, a més de ser els músics dels gegants Els Veguers de Montblanc, des del 2005 acompanyen també a la Mulassa de Montblanc en totes les seves ballades.

Els Grallers dels Torraires, la formació de la colla castellera de Montblanc i comarca.

La Banda de Música Verge de la Serra, formada l’any 1981 i amb una llarga trajectòria musical, és l’encarregada d’acompanyar als Gegants centenaris de Montblanc.

 

EL GEGANT  i  LA GEGANTA DE MONTBLANC

Els gegants de Montblanc van ser construïts a Barcelona l'any 1864 per un import de 300 duros. Els gegants de Montblanc no tenen noms propis i la població els coneix com el Gegant i la Geganta.

El Gegant, dissenyat per adoptar un aire senyorial i d'autoritat propi del senyor de la vila, subjecta la carta de població atorgada pel comte-rei Alfons I al veguer Pere Berenguer de Vilafranca el 1163. En canvi, la Geganta, molt elegant i noble, porta un ram de flors a la mà esquerra i un fi mocador de seda a la mà dreta.

Durant els primers anys d'existència, els gegants de Montblanc ballaven giravoltant i fent-se mútues reverències al compàs d'un flabiol. A principis del segle XX, els gegants van començar a ballar al so de la banda municipal que acompanya el consistori, i partir de la dècada de 1920, es va introduir el ball del pasdoble que s'ha mantingut, amb petites variacions, fins a l'actualitat. Els gegants de la vila ducal ballen al compàs de l’emblemàtic pasdoble “Amparito Roca” i acompanyats pels crits d'Olé! de la gent en els moments àlgids de la peça.

Des del 1992 la vila disposa d'una rèplica de la parella centenària de gegants.

En aquesta Mostra de gegants i bestiari medieval de Catalunya que han preparat els “Amics dels Gegants” de Montblanc no hi podien faltar els gegants de la nostra Vila.

 

ELS GEGANTS ELS VEGUERS DE MONTBLANC

Els “Amics dels Gegants” de Montblanc som els portadors dels gegants Els Veguers de Montblanc, fundadors de la Vila l’any 1.163. Pere Berenguer de Vilafranca, la seva esposa Arsenda, i en Bertran, són un clar exponent del passat medieval de Montblanc.

Pere Berenguer de Vilafranca fou un personatge històric de gran importància per la vila de Montblanc, de la qual en fou el primer veguer i n’obteni la carta de població. No obstant, els seus orígens cal cercar-los a Vilafranca del Penedès, d’on fou batlle comtal.

Saber l’origen dels Vilafranca és demostrar que les xarxes de poder ja van començar molt aviat, és deduir que els castlans de Vilafranca del Penedès van ser els precursors d’aquesta xarxa de poder que es va anar gestionant durant tota l’edat mitjana, esdevenint els anys del segle XV culminants.

Alfons I el Cast va obligar els barons i els castlans a ratificar els estatuts de la Fondarella que, en consonància amb els orígens eclesiàstics de la Pau i Treva, conferien als bisbes una important funció jurisdiccional: la potestat de convocar els caps de família per combatre els malfactors, sense dotar-los pas, tanmateix, de mitjans coercitius. Per això, el rei va crear les vegueries, districtes governats per un veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons i castlans de la zona; i així, es va vertebrar la primera administració local de Catalunya.   

Les contínues inundacions i la necessitat d'instal·lar una plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida, van fer decidir al rei Alfons I ordenar traslladar la primitiva població de Montblanc, Vilasalva, a un petit turó erm situat a prop d’aquell primer nucli de població i li va otorgar la nova Carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca. Així nasqué Montblanc el febrer de 1163.

Els Veguers de Montblanc, amfitrions d’aquesta “Mostra de Gegants i Bestiari medieval de Catalunya”, acolliran a la nostra Vila una extraordinària presència de colles d’arreu de Catalunya. Un acte que vol sumar-se a la commemoració dels 850 anys de la fundació de Montblanc, i a la vegada el 5è aniversari de l’estrena dels nostres Gegants.