Skip to main content

 

"Els Veguers de Montblanc"

 

 

Els Veguers de Montblanc · 1163"PERE BERENGUER DE VILAFRANCA  i  ARSENDA"

 

Els primers gegants, propis de l’entitat “Amics dels Gegants” de Montblanc i representatius del passat medieval de la Vila.

Representen els primers Veguers de Montblanc, fundadors de la Vila l’any 1.163,  Pere Berenguer de Vilafranca i la seva esposa Arsenda.

Van ser construïts al Taller “El Drac Petit” de Terrassa, a càrrec de Jordi Grau; i el disseny i confecció del vestuari per Ramon Roig del Taller “Indumenta” de Terrassa.

Els seus padrins són els Gegants de la Ciutat de Barcelona “El Rei Jaume I i Violant d’Hongria”, i  també pels geganters Josep Ma Civit i Nuri Roig.

Estrenats el 10 de maig de 2008.  

En Bertran de Vilafranca

 

"EN BERTRAN DE VILAFRANCA"

 

En Bertran de Vilafranca es el gegantó que completa la família dels “Veguers de Montblanc”.

Representa un dels fills que van tenir el matrimoni format per “Pere Berenguer de Vilafranca i Arsenda”.  

Va ser construït al Taller “El Drac Petit” de Terrassa, a càrrec de Jordi Grau; seguint la mateixa línia que els seus pares.

Els seus padrins són els Gegants de Vilafranca de Conflent (Catalunya Nord), i  també per tots els joves de la Colla com a portadors del nou gegantó.  

Estrenat el 9 de maig de 2009

 

Els Veguers de Montblanc tenen el seu "Ball Solemne", que tant sols es pot veure un cop l'any, el 8 de setembre dins de l'Església de Santa Maria de Montblanc. La música es obra de Josep Ma Amarós "Xolis" i la coreografia de Ferran Sáez.

 

 

 

Apunts històrics de la representació...

 

Pere Berenguer de Vilafranca fou un personatge històric de gran importància per la vila de Montblanc, de la qual en fou el primer veguer i n’obteni la carta de població. No obstant, els seus orígens cal cercar-los a Vilafranca del Penedès, d’on fou batlle comtal.

Pere Berenguer pertanyia al poderós llinatge dels Bonfill, essent fill de Berenguer Bonfill i Adalendis, filla de Mir Gibert, tot i que Pere Berenguer, en esdevenir alcalde comtal de Vilafranca del Penedès, creà el seu pròpi llinatge, els Vilafranca. 

Saber l’origen dels Vilafranca és demostrar que les xarxes de poder ja van començar molt aviat, és deduir que els castlans de Vilafranca del Penedès van ser els precursors d’aquesta xarxa de poder que es va anar gestionant durant tota l’edat mitjana, esdevenint els anys del segle XV culminants. 

Alfons I el Cast (1154-1196), va obligar els barons i els castlans a ratificar els estatuts de la Fondarella que, en consonància amb els orígens eclesiàstics de la Pau i Treva, conferien als bisbes una important funció jurisdiccional: la potestat de convocar els caps de família per combatre els malfactors, sense dotar-los pas, tanmateix, de mitjans coercitius. Per això, el rei va crear les vegueries, districtes governats per un veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons i castlans de la zona; i així, es va vertebrar la primera administració local de Catalunya. 

Les contínues inundacions i la necessitat d’instal·lar una plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida, van fer decidir al rei Alfons I ordenar traslladar la primitiva població de Montblanc, Vilasalva, a un petit turó erm situat a prop d’aquell primer nucli de població i li va otorgar la nova Carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca. Així nasqué Montblanc el febrer de 1163. 

La vila de Montblanc va créixer ràpidament tal com demostra que el 1170 ja estiguin documentats el castell al cim del turó i una església romànica dedicada a Santa Maria, tot apareixent també el barri del Mercadal, d’activitats comercials. 

La vegueria de Montblanc existí des del 1163 fins a la seva supressió amb el Decret de Nova Planta l’any 1716. En el moment de la seva organització formal (segle XIII), la vegueria comprenia 71 llocs, com són, tota la Conca de Barberà (excepte les rodalies de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Poblet i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb (de Vallfogona de Riucorb a Belianes), també L’Espluga Calba, L’Albi i Cervià a les Garrigues, tot el Priorat, la part est de la Ribera d’Ebre (Vinebre, Garcia, Móra la Nova i Tivissa) i el sector sud del Camp de Tarragona, com és ara, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. 

Sabem del cert que Pere Berenguer de Vilafranca es casà amb Arsenda, si bé la documentació vers la seva figura se’n desconèixen cap altre detall de la seva vida. 

Del matrimoni de Pere Berenguer i Arsenda en nasqueren tres fills: Pere, Berenguer i Bertran, del que en sabem que tingué una filla a la que posà també Arsenda.

 

Així es van fer els Veguers...

 

 

 

  Així es van fer...

 

Al Taller “El Drac Petit” de Terrassa, sota la direcció de Jordi Grau van nèixer els Nous Gegants.  I els vestits, disseny de Ramon Roig.

 

 Si voleu veure més detalls de la seva construcció clica aquí!